miércoles, 6 de noviembre de 2013

RTVV és dels valencians

Dolor i indignació són les dues paraules que millor poden definir ara mateix el meu sentir després de la premeditada desaparició de RTVV, eina de manifestació pública i lliure (suposadament) de tots els valencians. Un futur incert envoltarà durant els pròxims mesos milers i milers de famílies que no són adients als despropòsits d'aquells que governen desde la butaca amb puro en mano i peus en taula.

-Fotografía: www.elmundo.es-

Hem perdut un instrument que ens pertany, que és nostre, del poble. Però, si som capaços d'analitzar amb retroperspectiva tot allò que ha envoltat l'atmòsfera de RTVV... Ha sigut ara quan hem perdut la nostra tele? La nostra ràdio? La influència política ha sigut palpable en tots els seus àmbits d'emissió des de, al menys per a un servidor, l'època del president Eduardo Zaplana. La coacció i maneig a que han sotmés els seus empleats i els seus ciutadans no mereix cap tipus de treva ni respecte moral. 

No obstant això, les lluites promovudes per molts dels que s'indignaven i reclamaven una televisió i una ràdio públiques de qualitat i en valencià no han sigut recolzades de la millor de les maneres i els caps han fet servir la situació per a seguir engreixant les seues butxaques i buidant els cors dels valencians.

Senyors, és possible que d'ací a unes setmanes es parle novament de RTVV. Es farà en privat, com ells volen, i en el màxim control i tolerància d'un senyor president que prefereix oferir vanes explicacions en emissores privades. Fa temps, i molt, que vam perdre la llibertat en la comunicació de la televisió i la ràdio púbiques valencianes. Encara que més val tard que mai, és hora de recuperar-la.